La cuca del pins és una proposta artística discreta de reutilització d’arbres urbans, perquè els arbres urbans tenen una vida útil limitada. De vegades llarga, però limitada.

La fusta dels arbres sempre ens ha acompanyat, als humans, des de sempre. des dels nostres estris més familiars i més quotidians, a les nostres cases, a les escoles i llocs de feina, però també en llocs públics, en construccions emblemàtiques o elements sagrats.

La fusta també pot ser per a fer escultures o elements de jocs singulars. Perquè no? De fet a Cardedeu ja hi ha hagut experiències anteriors amb gran èxit amb molts anys de vida útil: la soca dels Tres Pins, el Drac de la Serreta.

I perquè no fer un element escultòric de joc amb uns personatges que trobem entre els pins? Són aquells personatges normalment odiats: les cuques dels pins.

Sabeu que les cuques del pins esdevenen papallones quan són adultes? Les cuques de debò no es poden tocar, ens fan urticària. Però aquestes si que es poden tocar, ens hi podrem enfilar, saltar, descansar, seure a llegir o jeure al seu redós.

Aquesta proposta de reutilització artística vol donar una segona vida útil a aquests arbres, gaudint de la seva fusta, el seu tacte, els seus colors, la seva olor, la seva textura.

Aquesta proposta preveu respectar els colors naturals de la fusta, els ocres naturals i que evolucionen al llarg del temps. No s’accepta la pintura plàstica de colors vius, ni cap altre invent posterior.

Aquest proposta d’intervenció al paisatge urbà dels parcs de Cardedeu té un autor: Eliseu Guillamon, i no s’accepta l’apropiació d’aquesta idea per part d’altres.

I s’ha arribat a bon port amb la magnífica feina de l’OriolDelMontseny, i al lloc desitjat, sota els pins del Parc Pompeu Fabra. Gràcies!!!